Caminen al meu costat molts homes.
No els conec. Em són estranys.
Però a tu, que et trobes allà lluny,
més enllà dels deserts i dels llacs,
més enllà de les sabanes i de les illes,
com un germà et parlo.
Si és teva la meva nit,
si ploren els meus ulls el teu plany,
si els nostres brams són iguals,
com un germà et parlo.
Encara que les nostres paraules siguin diferents
i tu, negre i jo, blanc,
si tenim semblants les ferides
com un germà et parlo.
Per damunt de totes les fronteres,
per damunt de murs i tanques,
si els nostres somnis són iguals
com un germà et parlo.
Comuna tenim la pàtria,
comuna la lluita, ambdós.
La meva mà et dono,
com un germà et parlo.
Poema "Irmaus" de Celso Emilio Ferreiro.
Traducido ao catalán por Josep Anton Rabella.
VISCA CATALUNYA!!
Sem comentários:
Enviar um comentário