terça-feira, agosto 30, 2005

ROSALÍA DE CASTRO

Cando penso que te fuche,
negra sombra que me asombras,
ao pé dos meus cabezales
tornas facéndome mofa.

Cando maxino que és ida,
no mesmo sol te me amostras,
i eres a estrela que brila,
i eres o vento que zoa.

Si cantan, és ti que cantas;
si choran, és ti que choras,
i és o marmurio do río
i és a noite i és a aurora.

En todo estás e ti és todo,
pra min i en min mesma moras,
nin me abandonarás ti nunca,
sombra que sempre me asombras.


Sem comentários: